DIA 23

S'ha de deixar tot per una persona? .
Creia que si. Però ara no ho tinc tant clar.
Ahir em van dir que l'amor no existeix. Només l'estimació. Que l'enamorament dura només mesos, no dura la vida sencera. Aleshores, per què et sents tan malament al perdre l'afecte directe de la pesona que estimes?.
Crec que es pot comparar amb la mort. Quan mor una persona estimada et sents buit, angoixat, amb un fort dolor al pit que no se't treurà mai a la viada, ho patiràs cada cop que pensis en aquella persona.
Aleshores, trencar amb la parella és com morir als seus ulls. Crec que sí. Sempre que la recordis tindràs un mal al pit, un forat a l'estómac i ganes de plorar. I que és millor? Que moris o que t'oblidin?
Prefereixo morir, així al menys et recorden.
I com morir en vida? No tenint cap connexió amb la persona a la qual estimes, i que possiblement, sempre estimis. Si no en saps res, et vas fent a la idea que ja no hi és, i només et queden sensacions bones, i el mal es va esvaint a poc a poc.

I si en veritat sí que existeix l'amor?
Estimar amb el que diem amor, deu ser estar perpètuament pensant amb la persona que t'omple. A mi em passa constantment, llegint, al gim, rentant-me les dents, prenent un cafè. No paro de pensar en ella. En positiu i en negatiu, però hi penso. Però les sensacions ja no són d'amor. Són més bé de tristor, de pèrdua, de mort. El principi de la fi!

I és possible que sempre estiguis per aquella persona?
És possible fer-ho. Però has de treballar-ho. Cosa que no fem. Ens ho hem de currar i no deixar que la cosa acabi i s'esvaeix i. Cosa que no he fet en cap de les meves relacions serioses. Soc massa egoista i prepotent i no les cuido?. Quan torni a començar una relació amb una persona com ella, no pararé de dir-li que me l'estimo, cuidar-la i mimar-la. Això només ho he fet amb la meva filla.

No es pot perdre la millor relació de la teva vida per por.
Por de tot. Quan l'única por que hauríem de tenir és la por a la infelicitat. Una plaga mundial. Ningú és feliç, ni que tothom faci veure que ho és.
No ho ets sempre. Però si és pot se-hor a estones. Jo ho sé de debò. Només cal trobar la persona que provoqui la sensació i no deixar-la marxar.