DIA 19

Ahir vaig fer la bajanada d'enviar-li un WhatsApp i parlar amb ella.
No ho havia d haver fet.
Cada cop és més difícil. No puc estar-me i això no és bo per ningú.
Va deixar caure que potser el dia abans que jo surti de vacances ens veurem. A veure.
Ens veiem o no, li enviaré el link del diari.
He decidit que trencarem definitivament. Tot a zero. Ella ho necessita i jo també. Sense cap xarxa. Res, no saber res de res d'ella ni ella de mi.
Ha de trobar una nova vida. Potser una nova parella amb la qual pugui ser feliç. Jo no puc oferir res diferent ara per ara. I el futur, per moltes bones idees que puguis tenir, no el controla ningú.
Potser jo estava molt còmode amb la relació. Encara que no estigués mai a gust, per què en el fons sabia que el que ha passat passaria. És lògic. Ella és jove i vol el de tots. És humana, i s'ho mereix. Almenys intentar-ho.
Ja se que tallar és perdre-la de per vida. Per què ella estarà millor sola que patín. Però també és el que em mereixo. Per ruc!.
En moments de desesperació penso que em dedicaré a follar amb gordes i desesperades. Però no podria. Tinc el nivell molt alt. I no el podré superar mai.
És el que te ser un gurmet. Després sempre has de menjar martetes. I no n'hi ha. Només una, i potser estarà en un menú que jo no podré accedir mai més.
Potser a la pokemon go hi ha martetes? . Mal que mal. Al menys virtualment..... Que trist!!!!

La llastima seria que enganxés un capullo més gran que jo. Gran en quantitat de capullada, no d'edat.
Ella es mereix ser feliç.
Bé. A currar!!!!.

Estic esmorzant. Cada cop que menjo un bocata de tonyina, m'agafa el bajón. Em recordo sempre d'ella.
Quina pena aquesta història. Tinc els meus dubtes de com hagués estat viure amb ella. Vàrem perdre el simulacre previst i tot va anar de baixa.
Crec que hauria sigut molt feliç, el que no tinc clar que ho hagués fet jo amb ella
A vegades no sé com expressar els meus sentiments. Almenys a ella li he dit molts cops que me l'estimo. I gràcies a això he après a fer-ho amb els meus fills.
En canvi, no sé si em trobaria a gust amb el seu entorn. Ella surt a les festes, és molt dels seus amics. Jo seria el muermo que no surt de comparsa i que a moltes costellades no aniria. No ho sé. Sentiments contradictoris. Potser és el que diu ella. Hem de sortir de la zona de confort per saber el que volem.
I si no saps el que vols? Això ho arreglarà o ho complicarà? .
Cada cop veig més clar que l'he de deixar volar. Em moriré, però ho he de fer. Ho he de fer aquesta setmana. Si veu que ha d'estar sense mi, doncs no puc fer res més que donar-li la meva benedicció i desaparèixer per sempre. O fins que ella em trobi molt a faltar.
i si es vol quedar amb mi?. Buff. Hauríem de començar de nou? Això és impossible, ja ens coneixem massa. Reconduir? És el més segur. No crec que em costés gens tornar a enamorar-me. Amb ella es fàcil. És massa bona persona.
Em sap greu haver dubtat tant d'ella i haver-me encoralitzat. La gelosia és molt dolenta. És millor estimar sense condicions ni límits, i si ella ha d'estar millor sense mi, doncs endavant. Això també és estimar. Potser aixi demostres més l'amor.
Per això ja ho tinc clar.
Me l'estimo, per tant, he d'anar mentalitzant-me de perdre-la.
Ella ja sap que he de desconnectar pel meu bé, i que no li tanco cap porta. El dia que em necessiti allí estaré. Menys si em demana que faci de testimoni del seu casament! Hasta aqui podiamos llegar!
Cada cop estic més trist. Però també noto cada cop més que de veritat me l'estimo.
Per això estàs trist, pringat!!!!!