DIA 21

Tres setmanes.
Avui em sento realment sol. Sense tenir a ningú amb qui parlar, amb qui riure.Ara entenc quan em deia que es sentia sola i que necessitava parlar amb mi, que m'anyorava.
Ella ha tornat a treballar. He pensat que aquests deis que he estat sol i ella de vacances, podríem haver estat junts. Dinant, anant a la platja (tenim pendent la platja nudista, sempre ho hem proposat i mai ho hem fet, com tantes coses), estant junts.
Potser és el dia que més clar tinc el que m'ofereix el futur. Sense la seva presencia al meu entorn, sense poder explicar-li coses, sense poder compartir xorrades. El millor de tot serà no patir pel que penja o no penja a facebook. La veritat és que estic una mica obsessionat amb això. Ja sé que penja les coses per què li agraden, sense cap doble sentit. Però m'és impossible no trencar-me el cap amb què vol dir allò, sobretot amb els dibuixets del senyor megamarevellòs, tan dolços però que tenen el seu zasca amagat.
També em fa pensar quan no diu res del que jo penjo, que en aquest cas si és amb doble intenció, bé, amb una única intenció, arribar a ella, i ni així. Vull suposar que ho fa per no donar-me cap mena d'esperança, però he de reconèixer que ni que li agraeixi com actua, m'emprenya!
Acabo de sentir en una peli que la vida real no és un conte, i que els finals no són feliços. I és veritat. Aquest no ho serà. Jo desconnecto, ella es cura de la plorera, chica encuentra chico i ells són feliços, o no.
Si em deixa i no arriba a ser feliç, de veritat que l'agafo i l'estampo contra la paret..... i li foto una...morrejada que s'adonarà fins l'arquebisbe. (Per què això passarà a la Part Alta, no ho dubteu!)
Poca cosa més que dir avui. Això és com els de la CUP. Desconnexió, però marejant la perdiu i no desconnectem mai.
Dilluns és el dia de la meva desconnexió total. No vull anar de vacances pensant si tornarà o no, tot en suspens.
Tallem de soca-rel i l'hivern és llarg. I a veure si com diu la canço "si el invierno viene frio, quiero estar junto a ti...". Si em diu això em desmaio, suposo. Per què si passa el temps, encara es refredarà més el tema, i a l'hivern més, que gela!.
Tres setmanes, buff. Eternes!!.