DIA 18

És diumenge tarda. Se que està amb els amics de casa rural.
La trobo molt a faltar i tinc moltes ganes de dir-li alguna cosa per WhatsApp, i m'he de reprimir.
No sé si va ser bona idea veure'ns. Ni que estic aparentment més tranquil, l'angoixa de no veure la es la mateixa.
Només faig que pensar. Potser el millor per ella és deixar-ho definitivament. Podrà fer una vida normal. Jo no sé si li podré donar el que necessita. Però és tan mona.....
A més, tants anys de diferència. ...
Vaig estar mirant cases velles per anar a viure amb ella en un futur. No són tan cares!. Però sincerament, vull anar a viure amb ella?.
Doncs no ho se. Tinc molta por. Que passaria si no anés bé? Ella podria refer la seva vida, jo em quedaria sol com un mussol. Tornem a l'egoisme pur i dur.
Per què no puc gaudir de la vida sense més?. Amb ella he sigut molt feliç, dels millors moments de la meva vida. Per què no podria anar bé? .
Com ella em va dir: ets rancorós!!. Ho sóc? Per això no dono més de mi?.
És per pensar-ho.
No se. Em fa falta al meu costat, i jo només li porto problemes personals.
Difícil decisió.
L'única cosa que sé de debò és que l'he estimat molt, i que me l'estimo molt.
És una monada..... molt bona persona.
Una monada.

DIA 16

En serio? El plan és que no hay plan i un tio corrent? Això és el nou estat de what.
A mi em sona a, estoy libre compañero runner. No, si al final tindré raó. Si ho encerto tot jugaré a la loto.
Aquesta reacció d'homo nearthentalis me la vaig haver de menjar amb patates.
Esperava a trucar-la pel seu sant i aclarir les coses. Però no ha calgut. Ella s'ha avançat. Com ens coneixem, ella sabia que la trucaria pel sant, i com que no estaria per què se n'anava de casa rural amb les amigues, doncs m'ha trucat amb una bona excusa. he de reconèixer que m'he alegrat molt, però he mantingut la serietat i he volgut parlar amb ella cara a cara.
Total, que em fet vermutillo!!!
No se si està guapa o no, però quan a aparegut, s'han esfumat tots els edificis i només he vist com una llum que venia cap a mi. Estic flipat he pensat. Deu ser la pastilla que m'he pres per dormir. Després de deu anys he tornat a caure a la droga.
Dos petons molt formals i una tònica, una canya, olivetes i patates.
Som uns pringats, com ha dit ella. Els dos ens estimem i estem fent el ruc. Però ella és forta i constant i necessita estar sola i pensar, ni que porti quinze dies plorant. Tota la mala llet que tenia envers a ella, se m'ha passat. Això no vol dir que hagi canviat el meu parer, ja li he dit. Això no s'arregla d'un da per l'altra i ella està depre. Crec que està depre, es veu sola. Ho entenc, i jo no li puc donar el que vol. Em sap molt de greu. Me l'estimo molt i no m'agrada veure-la així, encara que ho hagi buscat ella.
He parlat massa, li he dit coses que no calien, però es igual. ella es llesta i no es deixa manipular, i menys per mi, que ja em coneix i sap el que penso i el que faig.
Ella te por de perdre'm, m'ho a dit, i jo de perdre-la a ella, també li he dit. Però les decisions a la vida porten conseqüències, i si al final d'aquest camí de pedres un dels dos ja no hi es, doncs, bon viatge, que hem de fer!.
El que si li he dit és que no puc estar pendent de la seva vida, que em fa mal. Ella no vol que desconnecti, però ho hauré de fer tard o d'hora, per que ella farà la seva vida. Es el més sa, crec jo. I com noia llesta que es escollirà això. Una nova vida, una nova parella, que esperem que li duri i que la tracti bé.
No vol sentir que jo digui això, però es que ho se. I jo vull que sigui feliç. Jo també buscaré la felicitat. he de refer la meva vida, aixì no pot seguir. Encara no se com serà, peró diferent segur.
Les pors de fa temps estan desapareixent amb la vellesa, i això és bo. Ara només cal tindre els collons de plantejar el canvi, sigui el que sigui.
I amb ella, doncs d'aquí uns anyets, farem un altre vermut i parlarem de xorrades mentres ens mirarem als ulls i pensarem lo gilipolles que vàrem ser.
Au, a menjar!!!

Dia 15

Ja falta poc pel seu sant, i no puc reprimir-me de dir-li alguna cosa. Estic que exploto. Ara ha tornat a canviar el seu estat de what. Té el de sempre, el querty de tota la vida. Que vol dir això? Que ja passa de tot i torna a la vida normal sense mi? O que torna a ser com abans i vol tornar? No siguis beneit tio!!! Ja ha deixat de posar cosetes maques de bon rotllo per què ja passa de tot. Que no tornarà amb tu, pringat!!!!
He caigut a l'error de rastrejar el que fa. Ja ho diuen que no es faci, però amb les noves eines digitals això es molt temptador. I en veritat és perjudicial. Perquè no es pot controlar a ningú, si no ets un assetjador. I a més et encoralitzes per coses que t'imagines i que potser no són. Com al veure aquest matí que a les 2,10 de la matinada estava en línia. Ja ha sortit de marxa amb el nou colega? Buff, el cor es posa a mil i les venes del coll surten del seu lloc. I que si ha follat? No pots fer res més que posar-te malalt, no hi pensis! . Ja, és molt fàcil de dir-ho quan t'importa una merda la persona a la que s'estan follant, però s'estan follant a qui més m'agrada!.
Tot això després d'una nit més calmada que les 15 anteriors (fins i tot diria que les 30 anteriors, per que aquest rollo ja porta temps al meu cap), cosa que no vol dir que dormis més deles 4 hors de mitjana que porto.
Ahir vaig tenir bons imputs externs, tant professionals com personals, Encara hi ha gent que creu que soc molt bona persona. Això puja la moral, ni que no curi res. Doncs més calmadet, al llit, vaig començar a imaginar una nova vida amb ella. Fer números, posar dates, arreglar problemes, tot amb la imatge d'ella somrient. M'agrada molt quan riu. Hauria de ser després de tornar-me a enamorar d'ella, cosa que no crec que tardes, encara que 'haurien de tancar les ferides i tornar a confiar cegament en ella. Totes aquestes càbales, calen del seu recolzament moral, sol no ho podria fer, i m'hauria de sentir molt estimat. Ha estat una nit bonica, encara que molt il·lusa. Quan hi pensava fredament em deia a mi mateix que només era un somni i que mai passarà, però al menys ho he plantejat seriosament, cosa que abans em feia pànic. Fins hi tot si ella no hi és, i la cosa segueuix aixi, em plantejaria fer.ho sol, ni que no arribi a final de més. Sempre vaig tard, crec. sóc un pringat.
Tot molt bonic fins que he mirat el seu what aquest matí. Com ja he dit, un altre cop la mala llet i el cor a mil. I per súmmum, a spinning posen les cançons de Dirty Dancing i de Marta tiene un marcapasos. No se que devia fer, però m'han cridat l'atenció. No m'estranya, estava en un mon paral·lel fosc i angoixant. Sembla que el destí em posi coses davant per recordar que ja l'he perdut. Abans, sonaven aquestes cançons i pensava en ella, en petonets, abraçades, els seus dinarets. Ara nomès mala llet. I em fa que senti odi envers ella.
Espero estar a l'altura de les circumstàncies el dia del seu sant. He de parlar amb ella cara a cara per veure com reacciona. El what és una merda, i segur que llegeixo les seves paraules amb un to despectiu, que segurament no tenen, i em sulfuraré, i no vull.
Que la cosa s'acabarà el dia del seu sant ho tinc claríssim. Per que ella estarà amb els moixonets al cap, amb la seva nova llibertat i els maromos que li tiren els tejos. Ella estarà feliç. Que bé. Però estic seguríssim que com amb mi ha estat feliç no ho estarà mai. Sempre he cregut que feia les coses malament, que tothom ho feia millor que jo, però no és veritat!!! Sóc millor que molts, fins i tot sóc millor del que jo mateix crec que sóc. I ningú l'estimarà com jo la he estimat ni ningú li farà l'amor com jo l'hi he fet. Ningú tindrà la paciència paternal que jo he tingut amb ella i ningú l'ajudarà personalment com jo ho he fet. Ho tinc clar. I estic molt orgullos d'haver-ho fet, me l'estimava moltíssim i ho feia molt a gust.
El que no voldria, és que tornés a mi després de relacions fallides. No. No se com reaccionaria. Sempre me la imaginaria follant amb els altres. Quin fàstic!!!. Després de deixar-me a mi te'n vas amb tios fastigosos. Buf, i ara t'he de tocar jo? Digueu-me masclista. Potser si. Però ella és la meva peque, és el meu osito, la meva nina d'abraçar..... com me la puc imaginar refregant-se amb un altre? No, impossible, no crec que pogués.
Em sap greu tallar definitivament el dia del seu sant, però és la única excusa que tinc per parlar amb ella. No puc estar cada dia demanat clemència i el seu retorn. Ho ha de pensar ella. Ho deixaré estar, l'esborraré de totes les xarxes i no vull saber-ne res més d'ella. Que li vagi bé i que sigui feliç. Espero que es guardi el meu telefon per si li cal alguna cosa.
Quina pena haver d'acabar així. Tot per no parlar. Per això l'odio, per no tenir la confiança de dir-me el que passava. Jo sempre he anat de cara, i ara em sento traït, molt traït. I ella dirà que no, però la boda de la seva amiga ha fet mal, i algun maromillo també, ni que ho negui. Mai sabré la veritat per què ja no em puc creure res del que em digui, per què no se si ho fa per no ferir o per què és veritat. És una pena perdre la confiança de la persona a la qui li has confiat els teus secrets més inconfessables, a qui t'has posat a les seves mans sense gens de por.
La vida és dura, està clar. I és difícil, molt difícil ser feliç. Jo ho he estat a estones, amb ella la majoria, jo diria que més de la meitat dels moments on m'he sentit més feliç ha estat amb ella, i això que nomes ha format part del 15% d'ella.
Ja queda poc per saber si m'equivoco o no en les meves prediccions. Apostaria 10/1 que no m'equivoco, però estaria feliç de haver de pagar.
Feu apostes!!!!!