DIA 14

Mal dia per començar a escriure.
Això ja comença a afectar-me a la salut. No puc dormir, no puc menjar, no puc anar al gim perquè em marejo......
La tensió la tinc a tope, noto com les venes del coll s'inflen i no em deixen respirar, fins i tot el cor em va a mil.
Sé que ja ha arribat, i ni una trucada, ni res. Només un canvi d'estat al whatsap dient que s'ha de tenir nous desitjos, i apostar per ells arriscant. Ja no se si m'ho diu a mi o és que té un nou desig pel que vol apostar. Crec que suposo que és això últim, ja ho tinc assumit. Quan una dona et diu que no vol saber res de tu, ja ho té clar. Ja estàs mort de per vida. I segur que busca a algú altre. Per què el primer que em va dir es que volia poder parlar amb un tio sense por de fer-me mal. Això canta a què ja en tens un, per molt que perjuris que no.
Ni que em posi dels nervis i m'encoleritzi. No que la salut està ressentida, i ho estarà una temporada. Ni que m'afecti ara i en un temps amb les relacions personals envers tothom, he de passar olímpicament d'ella.
A més, ja he comentat que ara ja no es el mateix.
Ja s'ha trencat tot pel que depèn de mi. Ja no me'n refio d'ella, la veig falsa i egoista. Cosa que també dirà ella de mi i que qui llegeixi això també ho pensarà.
Però la diferència és que jo he anat de cara, i ella no. De sobte, pum!...adéu. I si, a plorar i a abraçar-me per què li sabia molt greu, que m'estimava molt i que sóc una persona molt important a la seva vida. Y un huevo!!!
Jo a qui m'estimo, vull saber si està bé o malament. Com es troba, i si soc jo el que he fet mal, intento ajudar. No amb missatgets a l'estat de what, ni donant me gusta a Face. Vull ser benevolent i pensar que ho fa per no fer-me mal, però me'n fa més. Jo crec sincerament que ara està de subidón. D'estrena de llibertat i que bé, com lligo. Bé, ja s'ho trobarà. Ja escriurà d'aquí uns mesos dient que que gilipolles son els tios. Doncs que et penses xata!!! Que tots son tant pringats com jo?.
No li desitjo cap mal, tot al contrari, perquè me l'estimo i amb el temps espero poder-la tenir com amiga. Suposo que aquest temps serà molt llarg, però espero que arribi.
En pocs dies és el seu sant, la felicitaré per what. Ja se que passarà, em dirà gràcies i ja està. No em penso posar nerviós. Respiraré a fons i contaré fins a 51 !!!!. Si em pregunta que com estic, doncs no li contestaré gaire cosa, i segons com vagi el tema li faré el regal de sant que tant desitja. Li diré que prou, que l'esborro de la meva vida, dels meus contactes en les xarxes i que li vagi bé.
No vull patir més.
És penós entrar en aquestes coses, però no es pot estar pendent de qui no et fa ni putu cas.
Primera profecia: Té un tio a la vista fa temps, i ara tira la canya. No em va mentir, per que no estava amb ell, però el dol ja ha passat i la canya es pot tirar.
Segona profecia: No em preguntarà pel meu estat anímic. Només em dirà gràcies.
En pocs dies ho sabrem. Si no m'equivoco, la veritat es que m'haurà decebut moltíssim.
Passi el que passi no se si tornaria amb ella. em costaria molt. Hi ha molta ferida i ja no crec que es tanqui. M'ha fet molt més mal que la persona que creia que era la pitjor del món. I això si que em dol, que li guanyi en perjudicial.
una llàstima haver perdut aquesta relació, per què era molt maca. Era una estimació molt especial, moltíssim. I crec que mai podré sentir alguna cosa semblant. Ja estic iaio i això m'ha acabat d'enfonsar anímicament i de confiança. No puc treballar, no puc riure, no em puc mirar al mirall..... Totalment fet una merd!!
Sort que me n'adono i puc intentar minimitzar els efectes. Però ho he de tallar d'arrel.
Com ella no vol saber-ne res (segona profecia) doncs per què patir? Com deia aquell: A la mierda!!!
Tot molt penós, però jugar amb els sentiments, sovint t'esclata a les mans.
M'agradaria estar equivocat i que fos tot al reves, però em jugaria el que fos que no m'equivoco. Diga-li intuïció femenina. Ella sempre m'ha dit que tinc una part femenina, Doncs aquí la tens!!
See later!