DIA 16

En serio? El plan és que no hay plan i un tio corrent? Això és el nou estat de what.
A mi em sona a, estoy libre compañero runner. No, si al final tindré raó. Si ho encerto tot jugaré a la loto.
Aquesta reacció d'homo nearthentalis me la vaig haver de menjar amb patates.
Esperava a trucar-la pel seu sant i aclarir les coses. Però no ha calgut. Ella s'ha avançat. Com ens coneixem, ella sabia que la trucaria pel sant, i com que no estaria per què se n'anava de casa rural amb les amigues, doncs m'ha trucat amb una bona excusa. he de reconèixer que m'he alegrat molt, però he mantingut la serietat i he volgut parlar amb ella cara a cara.
Total, que em fet vermutillo!!!
No se si està guapa o no, però quan a aparegut, s'han esfumat tots els edificis i només he vist com una llum que venia cap a mi. Estic flipat he pensat. Deu ser la pastilla que m'he pres per dormir. Després de deu anys he tornat a caure a la droga.
Dos petons molt formals i una tònica, una canya, olivetes i patates.
Som uns pringats, com ha dit ella. Els dos ens estimem i estem fent el ruc. Però ella és forta i constant i necessita estar sola i pensar, ni que porti quinze dies plorant. Tota la mala llet que tenia envers a ella, se m'ha passat. Això no vol dir que hagi canviat el meu parer, ja li he dit. Això no s'arregla d'un da per l'altra i ella està depre. Crec que està depre, es veu sola. Ho entenc, i jo no li puc donar el que vol. Em sap molt de greu. Me l'estimo molt i no m'agrada veure-la així, encara que ho hagi buscat ella.
He parlat massa, li he dit coses que no calien, però es igual. ella es llesta i no es deixa manipular, i menys per mi, que ja em coneix i sap el que penso i el que faig.
Ella te por de perdre'm, m'ho a dit, i jo de perdre-la a ella, també li he dit. Però les decisions a la vida porten conseqüències, i si al final d'aquest camí de pedres un dels dos ja no hi es, doncs, bon viatge, que hem de fer!.
El que si li he dit és que no puc estar pendent de la seva vida, que em fa mal. Ella no vol que desconnecti, però ho hauré de fer tard o d'hora, per que ella farà la seva vida. Es el més sa, crec jo. I com noia llesta que es escollirà això. Una nova vida, una nova parella, que esperem que li duri i que la tracti bé.
No vol sentir que jo digui això, però es que ho se. I jo vull que sigui feliç. Jo també buscaré la felicitat. he de refer la meva vida, aixì no pot seguir. Encara no se com serà, peró diferent segur.
Les pors de fa temps estan desapareixent amb la vellesa, i això és bo. Ara només cal tindre els collons de plantejar el canvi, sigui el que sigui.
I amb ella, doncs d'aquí uns anyets, farem un altre vermut i parlarem de xorrades mentres ens mirarem als ulls i pensarem lo gilipolles que vàrem ser.
Au, a menjar!!!