Dia 9

Després de nou dies d'haver corroborat les meves pitjors premonicions, he decidit començar a escriure com a teràpia.
Diuen que en els casos de trencament de relacions, s'ha de parlar amb el teu millor amic, del sexe que sigui, per poder treure de dins l'angoixa que et menja dia i nit. El meu cas és difícil, potser generalitzat i tot. Això explicaria la mala llet que hi ha pel món.
Jo tinc fills i una parella de més de 30 anys. Una relació correcta, però amb els engranatges i cargols rovellats pel temps i que mai ningú ha mantingut greixant-los.
L'única veritable amiga és la persona que m'ha deixat despres de nou anys. Una decisió unilateral que ja es veia vindre. Detall rere detall, acció rere acció, em demostrava que ja no estava pel que hauria d'estar, i ruc de mi, ho vaig atribuir a l'estres d'una nova feina amb més responsabilitat. Ruc de mi. I encara li treia ferro i l'animava i la consolava, i si no volia sexe, doncs sense sexe, ni que jo m'estigués morint de ganes. He de dir que aquesta persona ha estat el meu veritable amor, una persona com poques. I direu, i tu, egoista de merda, pq no te'n vas anar amb ella i ho vas deixar tot?
Teniu raó. Egoista de merda. Però el nostre pacte era aquest, els fills són el primer, i després nosaltres. No fer-se cap il.lusió impossible. Però quan la persona que està aprop teu es la millor, és difícil de no trencar pactes.
Tot i això, tal com hauré fet jo amb ella, m'ha decebut. Dos mesos llargs abans de dir-me el que ja sabia jo, ha estat amb la merda del whatsapp sense contestar, o contestant molt seca, si, no, cotxe, conduint..... poca conversa, mal rotllo pensava jo. Però el que més m'ha dolgut és que ni tan sols pel meu aniversari es va dignar a fer un café. Molt lleig. M'ha decebut.
Que vol estar sola, que vol pensar, que no és tan forta com ella es pensava. Excuses una mica forçades pel que jo anomento "el mal dels casaments". La seva millor amiga s'ha casat fa un mes." No hase falta desir nada mas".
Jo ja dono per perduda la relació. Ja no tornarà amb mi, i la veritat és que em dol moltissim, però jo també tinc la meva culpa i es mereix ser feliç.
Pel que no vull passar. és per ser l'amiguet guai que se l'hi pot explicat tot. No. No m'expliquis res!. No vull saber a qui et tires ni amb qui vas de viatge!. Em farà mal!.
Les dones es creuen que som més rucs del que som?. Estic totalment en contra del masclisme i de la violència de genere, però si ets bon tio acabes sent un pringat, i ja no ho dic per mi, que segurament no he estat el millor tio del mon per cap de les parts, però crec que és aixì.
He decidit no trucar ni donar cap informació subliminar a les xarxes. Ho vaig fer com a bon pringat els dos primers dies, i me'n arrepenteixo. No vull anar darrera com un goset, de genolls implorant que torni. Ella ho ha deixat, ella ha de tornar. El segon dia desprès del big bang, li vaig enviar un correu amb una oferta de viatge a Praga, per que m'habia dit que volia anar de vacances allì. Ruc de mi. La resposta va ser, gràcies, però vaig a Londres amb el meu millor amic, però no et preocupis, és un amic de tota la vida. Bé. Aclarim les coses. Primer, pots fer el que vulguis, i segon, si no m'he de preocupar, per què em dius on vas i amb qui vas?.
Com bon pringat, ràpidament vaig entrar a facebook a buscar com era aquest tio. Merda! Per què he mirat?. Tio interessant, canes, ben plantat. Que no em preocupi?. Doncs no, avui ja no em preocupo. Estic trist. Estic trist per què una persona que la tenia molt amunt al ranking de la meva vida, va baixant. Al final, tothom és igual, cau a les mateixes trampes i tòpics que tots. Aquestes respostes i aquesta manera d'actuar es la mateixa que em va fer una ex que era molt mala pècora. Mare meva! No pot ser! I el de l'aniversari també m'ha han fet igual!.
Buff. Seré jo que veig fantasmes on no hi ha, o realment tots estem tallats pel mateix patró?
Yo encara confiava en certes persones, i voldria seguir fent-ho, però és difícil. Un cop vaig llegir que es pot perdonar però mai s'oblida. I és veritat. Jo perdono ràpid, però mai oblido el que m'ha passat. Diga-li experiència o rancúnia, però et serveix per sobreviure.