Dia 13

Ha passat el cap de setmana.
Abans els passava pensant que faria ella, amb qui sortia el dissabte. Sobretot quan anava a ballar salsa. Sempre he confiat en ella, no tenia cap dubte que sempre em diria la veritat.
Ara ja ho dubto.
Aquest cap de setmana ha estat a Londres, ràpidament ha canviat el perfil de what per una foto típica de turista. La veritat és que està molt guapa. Se la veu feliç. Serà que està amb el seu amic de tota la vida? Serà per què per fi ja passa de mi? Ja no se que pensar, tampoc li vull donar moltes voltes al tarro, que em marejaré!
Dissabte a la nit vaig haver de fer de taxista, a portar a unes quantes adolescents a la festa major d'un poble que quasi no surt ni als mapes. A la tornada, vaig posar la ràdio, i com si sabessin el que m calia,. Quatre cançons que són quasi himnes; Money for nothing, Don't stop me now, Ride like the wind i Staying alive.
Buff, subidón. Carretera secundària, de nit, volum a tope i pedal a fons. Ja no recordava del que tirava el meu cotxe. Ho necessitava. Vint quilòmetres d'adrenalina, fins a arribar a destí plorant.
Estic fatal!!. Com puc permetre'm aquestes muntanyes russes emocionals? Ni que tingués la menopausa!
I per súmmum, diumenge a veure per enèsima vegada "Love Actually", amb l'escena dels cartellets de Andrew Lincoln dedicats a la Keira Knightley. És el que diria jo.
Em sap greu pensar que estic perdent tota la confiança en ella. Pel que ha fet, per no explicar que es sentia malament, i sabent que la cosa se n'anava a pique. M'ha fallat.
Al final, com ja he dit, tothom es igual, amb matissos, però tots som egoistes.
Ja tinc clar, com el portador dels cartellets de la peli, que això s'ha d'acabar, que no puc estar així d'angoixat. Però el que no faré és el que fan a la peli, ser un amic com si no passes res. No, desapareixeré. Ho tinc clar. Si no vol estar amb mi, doncs no hi estiguis, ni que m'estimis molt. Jo no puc suportar-ho i fingir que estic bé.
I si per una remotíssima possibilitat, ella volgués tornar..... Buf, difícil, el tema s'ha trencat. Ja m'ha passat abans això, i no funciona. No sabria com plantejar-ho. Ara tinc rancúnia, li he agafat una mica de mania. Com he de tornar a enamorar-me?. Diuen que de l'odi a l'amor no hi ha camí, però no se jo.
Avui estic massa espitós per pensar amb claredat.
Demà més